Un còp en Gran Salon, era prumèra impression qu’an es visitants que lo ven peth prumèr còp ei era madeisha que s’acostume a experimentar en entrar en ua encencha sacrada. Efectivament, Rusiñol ac dispausèc tot de tau manèra qu’eth Gran Salon auesse er aspècte d’un temple d’art. Era auçada deth tet e eth magnific caishonat que lo corbís, coma tanben bères ues des òbres que s’i pòden veir, ajuden a magnificar aguesta sensacion.
En Gran Salon, Rusiñol i placèc era sua meravellosa colleccion de hèrs, curosament distribuïdi. En bèth miei, i placèc era colleccion de veires crompada a Alexandre de Riquer e era escultura deth Hargador catalan deth sòn gran amic Enric Clarasó. Tanben i pengèc diuèrses òbres medievaus, entre es quaus i a eth Retaule dera Mair de Diu, sant Joan Baptista e sant Pèir Apostòl —atribuït a Guillem Ferrer e datat entre 1390 e 1400—, es dus Grecos aqueridi en París, òbres d’auti autors coma Era particion deth vin d’Ignacio Zuloaga, o Baloard de París, de Ramon Pichot, e nombrosi retrats que Rusiñol hec des sòns amics.
Eth Gran Salon deth Cau Ferrat ei un des exemples mès autentics dera idèa der art totau que da forma ath modernisme.