Era planta baisha deth Musèu de Maricel includís quate encastres clarament diferenciadi. Ena anciana capèla gotica der Espitau de Sant Joan e era estança contigua i figure ua mòstra que prefigure eth contengut dera colleccion deth musèu, coma un parelh de capitèths deth sègle X, era Maiestas Domini (sègle XIII) e es retaules de Sant Salvador de l’Alzina de Ribelles (Jaume Cabrera, c. 1400) e dera Mair de Diu (sègle XIV) e òbres de Pedro Orrente, Antoni Almirall, Santiago Rusiñol, Ramon Casas e Pere Jou. Amassa damb era capèla, eth guardader constituís era sala mès espectaculara damb vistes sus era mar e tres granes escultures d’estil naucentista (Joan Rebull). Era sala capèla romanica dedicada a sant Bartomèu (sègle XIV) evòque era figura deth Dr. Jesús Pérez-Rosales.
Eth long espaci que va deth guardader tara Sala Sert ei dedicat as realismes e era figuracion des ans d’entreguèrres e era pòstguèrra, damb escultures de Jou, Rebull, Casanovas e pintures des frairs Villà, Mercader, Ferrer Pino, Artur Carbonell, Sisquella e Pere Pruna. S’i a installat tanben era grana escultura d’Eth Greco, òbra originau de Josep Reynés (1898), que siguec substituïda per ua còpia er an 1970 a causa dera sua deterioracion, ara definitivament museïzada.
Era Sala Sert barre era visita ath Musèu de Maricel, damb es granes pintures muraus, allegoria dera Grana Guèrra, pintades entre 1915 e 1916 damb era esperança en trionf des aliadi.