Era pintura modernista catalana presente un estil univòc.
Entre eth darrèr decènni deth sègle XIX e eth prumèr deth sègle XX, conviuen un corròp de tendéncies qu’an en comun era volontat de ruptura damb er academicisme e eth realisme, egemonics ath long dera dusau mitat deth sègle XIX.
Ramon Casas e Santiago Rusiñol, entre d’auti, impòrten tà Catalonha era influéncia dera pintura francesa, deth naturalisme enquiath simbolisme, e devien es cabecièrs dera modernitat. Entre aguestes prepauses estetiques, era òbra des artistes catalans, qu’utilize ua pincelada liura e aluenhada des convencionalismes artistics, se debat entre eth compromís sociau e eth decorativisme.
En cambiament de sègle, Rusiñol seguís era recèrca de naui lenguatges damb era pintura de jardins, e Ramon Casas excellís enes retrats.