Cercaire de musèus e localitats

Musèu de Lhèida: diocesan e comarcau

Era Lhèida des romans

Interior d’un des encastres deth musèu dedicat ara epòca romana.

Interior d’un des encastres deth musèu dedicat ara epòca romana.

Dempús der anequeliment coma pòble des ilergèts per part des romans, eth prumèr gradon dera pax romana s’edifiquec a compdar dera acceptacion dera ocupacion, era obligacion de pagar tributs, era somission as naui governadors e er abandonament de quinsevolha pretension de revòuta armada. Era Ilerda romana anèc faiçonant-se.

Roma, ath long deth sègle I aC, se vedec grèvament segotida pes lutes entre es optimates, defensors der orde tradicionau, e es populares, partidaris de reformes en favor des classes baishes. Era luta en Ispània se resolvec en Ilerda quan, er an 49 aC, Juli Cèsar, des populares, i arribèc damb apròp de 50.000 òmes. Es lòctenents de Pompèu, des optimates, damb 70.000 òmes, decidiren acarar-les, mès era batalha non arribèc a hèr-se, per çò qu’era estrategia de Cèsar artenhec a aluenhar es pompeians der arriu e véncer sense combat.

Ilerda probablament recebec er estatut municipau des mans d’August en ua data propèra ath cambiament d’èra. Damb era concession d’aguest nau estatut, era ciutat viuec un notable procès de monumentalizacion, maugrat que sense afectar guaire eth vielh teishut urban d’epòca republicana.

OBJÈCTES

<p>Capit&egrave;th corinti localizat eth 1880 ena pla&ccedil;a de Sant Joan de Lh&egrave;ida.</p>
Capitèth corinti
Capitèth corinti
<p>Cap de silen executat en marbre blanc, possiblaments de Luni-Carrara. Probablament proven de Tarragona.</p>
Cap de silen
Cap de silen
<p>Mosa&iuml;c que originaument emberie era villa romana d&rsquo;El Romeral (Albesa).</p>
Mosaïc dera villa d’El Romeral
Mosaïc dera villa d’El Romeral
scroll to top icon