Cercador de musèus

Museu de les Terres der Ebre

Món de la mort. Romà

<p><strong><span style="font-weight: 400;">Pr&agrave;ctiques funer&agrave;ries del m&oacute;n rom&agrave; a l&rsquo;Ebre</span></strong>.</p>

Pràctiques funeràries del món romà a l’Ebre.

A l’època romana, en un primer moment coexisteixen els ritus d’incineració i inhumació. El canvi de ritual té lloc en el pas del segle II, quan el nou ritual d’inhumació ràpidament esdevé hegemònic.

Els cementiris urbans se situaven fora del recinte urbà i a la vora de les vies de circulació, on també s’ubicaven els monuments funeraris i els mausoleus bastits per les grans famílies. Els cementiris rurals, més disseminats, se situaven en llocs marginals a l’entorn de l’edifici central de la vil·la, en erms o a prop dels camins, ja que la llei obligava a protegir-los i deixar-los oberts i visitables perquè la gent s’hi pogués acostar per complir els rituals obligats. En general, hi ha una jerarquització i diferenciació dels espais funeraris segons l’estatus dels morts.

El cadàver, perfumat, despullat i amb algun objecte personal, es cobria amb una mortalla, habitualment de lli, fixada amb una agulla de bronze a la zona del pit. El difunt s’introduïa a la tomba en decúbit dorsal, i aquesta s’orientava en relació amb els punts cardinals. La fossa, de dimensions variables, podia ser simple, coberta de pedres o amb caixa de tegulae (de secció quadrada, triangular, etc.), o bé amb taüt o sarcòfag.

 

OBJÈCTES

<p><strong><span style="font-weight: 400;">Conjunt del Mas del Hierro 2 de la vil&middot;la de La Carrova (Amposta).</span></strong></p>
Conjunt votiu
Conjunt votiu
scroll to top icon