A l’exposició permanent “L’Ebre: camí d’aigua” s’evidencia, en múltiples aspectes, que l’Ebre és un gran riu. La seva influència en la vegetació i la fauna no es limita al curs d’aigua, sinó que es dispersa, estenent-se per illes, galatxos i ribes, on els boscos de ribera constitueixen un biòtop forestal, ufanós i exòtic enmig de les resseques terrasses de la vall.
L’Ebre és encara avui (tot i els embassaments, els abocaments industrials i les introduccions de fauna exòtica, particularment del silur) un dels rius europeus de la seva mida menys degradat. Això ha permès que, malgrat algunes desaparicions com la de l’esturió, conservi encara espècies ben singulars com la saboga, la llampresa, la margaritífera o les palometes.
L’exposició mostra també com l’Ebre ha estat bressol per al poblament humà. La presència bonificadora de l’aigua ha permès concentrar històricament les poblacions del territori a les seves ribes. Malgrat això, les riuades i els fronts de guerra han sacsejat periòdicament els pobles i les ribes de la vall al llarg de totes les èpoques.