Cercador de musèus

Museu de la Música de Barcelona

L’edat mitjana i el Renaixement: la polifonia

<p>El recorregut per la hist&ograve;ria de la m&uacute;sica comen&ccedil;a amb el naixement de la polifonia. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>

El recorregut per la història de la música comença amb el naixement de la polifonia. © Museu de la Música. Foto: Rafael Vargas

A partir del segle X, la música occidental va desplegar un nou recurs expressiu basat en la superposició de veus o parts diferents denominat polifonia. La polifonia primitiva es construïa a partir d’una veu principal anomenada cantus firmus. Els instruments es feien servir en la interpretació musical juntament amb les veus humanes. Es va avançar notablement en la construcció d’instruments gràcies a les influències i les aportacions de les cultures islàmiques d’al-Andalus. En el decurs del Renaixement, al llarg dels segles XV i XVI, la polifonia va prendre una gran volada i va esdevenir comuna i internacional en la música occidental. Van proliferar una gran varietat d’instruments, construïts en famílies senceres i agrupats en les capelles i cobles de ministrers, que doblaven o substituïen les veus del cor. D’altres es van dissenyar perquè executessin tots sols les diferents parts de les obres polifòniques (teclats, llaüts, violes, arpes). D’acord amb l’esperit humanístic, les persones cultes havien de saber cantar i sonar diversos instruments.

scroll to top icon