Cercaire de musèus e localitats

Musèu dera Musica de Barcelona

Era edat mejana e era Reneishença: era polifonia

Eth recorrut pera istòria dera musica comence damb era neishença dera polifonia. Fotografia de Rafael Vargas.

Eth recorrut pera istòria dera musica comence damb era neishença dera polifonia. Fotografia de Rafael Vargas.

A compdar deth sègle X, era musica occidentau despleguèc un nau recors expressiu basat ena superpausicion de votzes o parts diferentes nomentades polifonia. Era polifonia primitiva se bastie a partir d’ua votz principau nomentada cantus firmus. Es esturments s’emplegauen ena interpretacion musicau amassa damb es votzes umanes. S’auancèc notablament en construccion d’esturments gràcies as influéncies e es aportacions des cultures islamiques d’al-Andalós. En cors dera Reneishença, ath long des sègles XV e XVI, era polifonia prenec ua grana aviada e venguec comuna e internacionau ena musica occidentau. Proliferèren ua grana varietat d’esturments, construïdi en familhes sanceres e agropadi enes capèles e còbles de ministrèrs, que doblauen o substituïen es votzes deth còr. D’auti se dessenhèren entà qu’executèssen toti solets es diferentes parts des òbres polifoniques (teclats, laüts, vriòles, arpes). D’acòrd damb er esperit umanistic, es persones cultes auien de saber cantar e sonar diuèrsi esturments.

OBJÈCTES

<p>Cornet mut. Fotografia d&rsquo;Esther Fern&aacute;ndez. Mus&egrave;u dera Musica de Barcelona.</p>
Cornets Bassano
Cornets Bassano
<p>Un des la&uuml;ts (vista posteriora) siguec constru&iuml;t per Max Unverdorben en Ven&egrave;cia, e er aute (vista frontau), per Hans Hovb Muler. Fotografia de Rafael Vargas. Mus&egrave;u dera Musica de Barcelona.</p>
Laüts reneishentistes
Laüts reneishentistes
scroll to top icon