A compdar deth sègle X, era musica occidentau despleguèc un nau recors expressiu basat ena superpausicion de votzes o parts diferentes nomentades polifonia. Era polifonia primitiva se bastie a partir d’ua votz principau nomentada cantus firmus. Es esturments s’emplegauen ena interpretacion musicau amassa damb es votzes umanes. S’auancèc notablament en construccion d’esturments gràcies as influéncies e es aportacions des cultures islamiques d’al-Andalós. En cors dera Reneishença, ath long des sègles XV e XVI, era polifonia prenec ua grana aviada e venguec comuna e internacionau ena musica occidentau. Proliferèren ua grana varietat d’esturments, construïdi en familhes sanceres e agropadi enes capèles e còbles de ministrèrs, que doblauen o substituïen es votzes deth còr. D’auti se dessenhèren entà qu’executèssen toti solets es diferentes parts des òbres polifoniques (teclats, laüts, vriòles, arpes). D’acòrd damb er esperit umanistic, es persones cultes auien de saber cantar e sonar diuèrsi esturments.