Mos plaçam ena dusau mitat deth sègle XVIII. Eth classicisme musicau comportèc ua naua estetica damb mès transparéncia ritmica e sonora. Era musica des nomentadi compositors classics vienesi influïc en tota Euròpa. Era tonalitat, estructura melodicoarmonica pleament consolidada, exigic naui rèptes as musics e as esturments. Era orquèstra auec ua singulara evolucion ena sonoritat, qu’a devengut modèl enquias nòsti dies. Eth dialòg entre es esturments solistes e era orquèstra consolidèc naues formes concertistiques. Eth clarinet siguec un esturment emergent; d’auti esturments de vent perfeccionèren era sua construccion e es sòns mecanismes, en tot aportar naues colors ath conjunt musicau (trompes, trombons, flaütes e autbòis). Apareisheren naui esturments, coma eth pianoforte. Era sinfonia, genre orquestrau per excelléncia, se convertic, amassa damb es sonates e es quartets de còrda, en un paradigma formau en qu’eth compositor desplegaue tot eth sòn ofici. Era opèra se mantenguec cabecèra coma produccion musicau de gran format.