Era estetica musicau deth sègle XIX gessie dera expression des sentiments individuaus deth compositor e includie es emocions mès intimes. Eth culte ath virtuosisme esturmentau e ath gèni compositiu siguec ua constanta en pensament estetic musicau deth Romanticisme. Era indústria experimentèc un gran desvolopament en cors deth sègle XIX, qu’impliquèc cambiaments en art des sons. Es milhores tecnologiques, amassa damb es auanci dera sciéncia acostica, heren possible era construccion d’esturments en seria damb naui mecanismes e materiaus. Era arpa introdusic er usatge de pedals. Pera sua flexibilitat, eth piano venguec er esturment de tecla privilegiat. Eth vriolin modifiquèc era sua construccion e sonoritat. Enes esturments de vent s’apliquèren naues claus as tuèus entà produsir mès nòtes. S’agranic era orquèstra damb aguesti esturments e se creèren es bandes. Tanben sorgic era possibilitat der enregistrament e era produccion de son diferit, damb era construccion d’esturments programadi mecanics. Edison Inventèc eth fonograf er an 1877. Era opèra s’erigic coma un vertadèr fenomèn sociau e politic. Es concèrts sinfonics e es cançons mès intimes (lieder) aueren un impacte relevant en ua classa emergenta: era borgesia.