Cercador de musèus

Museu de la Música de Barcelona

Barcelona

<p>El Museu de la M&uacute;sica &eacute;s a L&rsquo;Auditori de Barcelona, molt a prop del TNC i la pla&ccedil;a de les Gl&ograve;ries. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Sara Guastev&iacute;</p>

El Museu de la Música és a L’Auditori de Barcelona, molt a prop del TNC i la plaça de les Glòries. © Museu de la Música. Foto: Sara Guasteví

La música ens emociona i participa de manera decisiva a construir la vida social.

El Museu de la Música de Barcelona proposa un viatge pels diversos mons de la música —la història i les cultures— a través d’instruments musicals i de l’escolta de música a les mateixes sales. Exposa una col·lecció de prop de dos-cents instruments, cada un dels quals té l’empremta de les persones que l’han construït i l’han utilitzat per fer música.

La visita comença amb els elements comuns de la música, com la melodia, el ritme i el timbre. Continua, amb els audiovisuals, viatjant des de l’edat mitjana fins al segle XX, fent una parada en dos espais especials, la sala dels músics catalans i la col·lecció de guitarres, i acabant a la sala d’interactius.

I dels instruments, passem a l’experiència de la música: el museu organitza concerts amb els seus instruments històrics, que completen la programació de L’Auditori, avui la casa de la música de Barcelona.

ENCASTRE

<p>Sala de teclats que recull algunes de les peces m&eacute;s emblem&agrave;tiques i on se celebren concerts. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
El barroc i els grans instruments de teclat
El barroc i els grans instruments de teclat
<p>La formaci&oacute; orquestral pren forma durant el classicisme. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
El classicisme i els corrents nord-europeus
El classicisme i els corrents nord-europeus
<p>Durant el segle XIX, els instruments de teclat es van construir en s&egrave;rie. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
El Romanticisme i la indústria del so al segle XIX
El Romanticisme i la indústria del so al segle XIX
<p>Nous instruments i nous mitjans d&rsquo;enregistrament i reproducci&oacute; de la m&uacute;sica: el fon&ograve;graf i el gram&ograve;fon &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
El segle XX: nous estils i noves tecnologies
El segle XX: nous estils i noves tecnologies
<p>El recorregut per la hist&ograve;ria de la m&uacute;sica comen&ccedil;a amb el naixement de la polifonia. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
L’edat mitjana i el Renaixement: la polifonia
L’edat mitjana i el Renaixement: la polifonia
<p>Col&middot;lecci&oacute; de guitarres del museu, considerada entre les millors del m&oacute;n. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
La guitarra
La guitarra
<p>El bosc d&rsquo;instruments musicals explica els elements comuns de la m&uacute;sica. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
La música, fenomen universal
La música, fenomen universal
<p>Conjunt d&rsquo;instruments de cobla. Les m&uacute;siques populars i &egrave;tniques conviuen amb la m&uacute;sica orquestral del segle XIX. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
La tradició i la música popular
La tradició i la música popular
<p>Sala dedicada a la m&uacute;sica a Catalunya del tombant dels segles XIX i XX. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Pep Herrero</p>
Música i societat a Catalunya (1880-1950)
Música i societat a Catalunya (1880-1950)
<p>Els nous mitjans de difusi&oacute; fan m&eacute;s permeables les fronteres culturals; la m&uacute;sica viatja m&eacute;s. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Viatgen els homes, viatja la música
Viatgen els homes, viatja la música

OBJÈCTES

<p>Balafo (Guinea Equatorial), 1850-1900. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Gabriel Serra</p>
Balafo de Guinea Equatorial
Balafo de Guinea Equatorial
<p>Clavic&egrave;mbal Christian Zell (Hamburg), 1737. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Clavicèmbal Zell
Clavicèmbal Zell
<p>Claviorgue Lorenz Hauslaib (Nuremberg), c.&nbsp;1590-1600. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Sara Guastev&iacute;</p>
Claviorgue Hauslaib
Claviorgue Hauslaib
<p>El bandone&oacute; i la concertina s&oacute;n aer&ograve;fons de lleng&uuml;eta lliure amb teclat. CC-BY- SA-3.0 By Enfo</p>
Els instruments de llengüeta
Els instruments de llengüeta
<p>Fagot Andr&eacute;s Vidal (Barcelona), 1850-1900. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Gabriel Serra</p>
Fagot Vidal
Fagot Vidal
<p>El museu recull una bona mostra d&rsquo;instruments populars, especialment catalans &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Flautes i tamborins
Flautes i tamborins
<p>Fortepiano Miguel Slocker (Madrid), 1831. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Fortepiano Slocker
Fortepiano Slocker
<p>Fortepiano Johannes Zumpe (Londres), 1776. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Sara Guastev&iacute;</p>
Fortepiano Zumpe
Fortepiano Zumpe
<p>Gamelan Gong Kebyar. Va participar a l&rsquo;Expo&nbsp;92 de Sevilla. El museu exposa nom&eacute;s una part del conjunt de 31 instruments. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Gamelan d’Indonèsia
Gamelan d’Indonèsia
<p>Garamut (Nova Guinea), 1900-1950. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Gabriel Serra</p>
Garamut de Nova Guinea
Garamut de Nova Guinea
<p>PEU DE FOTO Guitarra barroca, anomenada Guitarra dels Lleons (Espanya), c. 1700. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Guitarra dels Lleons
Guitarra dels Lleons
<p>El museu exposa la guitarra que va pert&agrave;nyer a Vict&ograve;ria dels &Agrave;ngels. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Eduard Selva</p>
Guitarra Pagés
Guitarra Pagés
<p>Guitarra Antonio de Torres Jurado (Sevilla), 1859. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Guitarra Torres
Guitarra Torres
<p>Els aven&ccedil;os tecnol&ograve;gics es van fer sentir en els instruments de metall, que van guanyar en diversitat i cromatisme. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Instruments de metall del segl...
Instruments de metall del segle XIX
<p>Un dels lla&uuml;ts (vista posterior) va ser constru&iuml;t per Max Unverdorben a Ven&egrave;cia, i l&rsquo;altre (vista frontal), per Hans Hovb Muler. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Llaüts renaixentistes
Llaüts renaixentistes
<p>Ordinador Atari, baix el&egrave;ctric Rickenbacker i guitarra el&egrave;ctrica Gibson Les Paul. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Ordinador, baix i guitarra elè...
Ordinador, baix i guitarra elèctrics
<p>Orgue Manuel P&eacute;rez Molero (Seg&ograve;via), 1739. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Orgue Pérez Molero
Orgue Pérez Molero
<p>Piano Chassaigne Fr&egrave;res (Barcelona), 1915. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Pep Herrero</p>
Piano Mompou
Piano Mompou
<p>Piano de cua Carl R&ouml;nisch (Dresden, Alemanya), c. 1905. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Piano Rönisch d’Albéniz
Piano Rönisch d’Albéniz
<p>El rabab i la gralla s&oacute;n avui dos instruments supervivents de l&rsquo;&egrave;poca medieval. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Rabab i gralla
Rabab i gralla
<p>Tenora Andreu Toron (Perpiny&agrave;), 1854-1900. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: : Sara Guastev&iacute;</p>
Tenora Toron de Pep Ventura
Tenora Toron de Pep Ventura
<p>Viola de roda Christian Rault (Le Vanneau, Fran&ccedil;a), 2006. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Viola de roda
Viola de roda
<p>Viol&iacute; Jos&eacute; Contreras (Madrid), 1741. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Violí Contreras
Violí Contreras
<p>Viol&iacute; de botzina. Compagnie&nbsp;Fran&ccedil;aise du Gramophone, c. 1900. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Violí de botzina
Violí de botzina
<p>Violoncel Joan Guillam&iacute; (Barcelona, 1756). &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Violoncel Guillamí, 1756
Violoncel Guillamí, 1756
<p>Yang ch&rsquo;in (Xina), segles XIX-XX. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Rafael Vargas</p>
Yang ch’in de Xina
Yang ch’in de Xina
<p>Zamar (Rif, Marroc), 1900-1950. &copy;&nbsp;Museu de la M&uacute;sica. Foto: Gabriel Serra</p>
Zamar del Marroc
Zamar del Marroc

INFORMACION

ADREÇA
TARIFES
TELEFÒN
WEB
http://ajuntament.barcelona.cat/museumusica/
ORARIS
COM ARRIBAR-I
ADREÇA ELECTRONICA
museumusica@bcn.cat

MAPA

CONTACTE

scroll to top icon