Ena dusau mitat deth sègle XIX en Catalonha, era poissança e proliferacion dera pintura coïncidissen damb eth moment istoric dera Restauracion. Mercat pera prosperitat economica, aguest periòde favoric ua borgesia que se constituïc coma eth motor dera Reneishença culturau e deth catalanisme politic. Aguesta borgesia cercaue un art realista, mès ath madeish temps amable, elegant e optimista.
En aguest moment apareishen en Catalonha diuèrses escòles artistiques, era mès destacada des quaus ère era Escòla d’Olot. Se tracte d’ua escòla catalana de païsatge, damb similituds ara Escòla de Barbizon. Er iniciador siguec Joaquim Vayreda, que popularizèc pertot eth païsatge olotin e atreiguec era atencion de nombrosi artistes forans coma son Santiago Rusiñol o Ramon Casas.
Era escòla s’assolidèc mercés ath prètzhèt pedagogic deth pintor Josep Berga i Boix, qui instaurèc era pintura ath plen aire entre es sòns escolans. Bèri uns des mès destacadi son eth sòn pròpri hilh Josep Berga i Boada, Miquel Blay, Josep Clarà e Melció Domenge.
Marià Vayreda ei eth tresau compausant dera Escòla olotina. Maugrat èster mès coneishut coma escrivan e cronicaire, ei tanben un vertuós pintor.
Eth Musèu expause es pèces mès destacades de cada un d’aguesti artistes, atau coma d’auti artistes que se deishèren pivelar peth païsatge olotin.