El guadamassil és una tècnica del treball artístic de la pell que té una finalitat clarament estètica, decorativa i sumptuària. Es caracteritza per l’aplicació d’una fina làmina de plata com a capa de preparació per poder-la policromar. Un cop platejada la pell, generalment de moltó, s’hi aplica un vernís de color groc, la colradura, amb la intenció d’imitar l’or. Finalment, es ferreteja i es policroma.
S’origina al sud de la península Ibèrica sota el domini àrab, i se n’estén ràpidament la producció per diverses ciutats: Sevilla, Granada, Còrdova, València, Barcelona, Vic...
Al segle XVI i a principis del XVII, època de la seva màxima esplendor, el guadamassil presenta motius de clara influència renaixentista, inspirats en dissenys tèxtils de l’època.
A partir del segle XVII, la manufactura dels guadamassils s’estén per diferents països europeus. Probablement l’expulsió dels moriscs de la península Ibèrica el 1610, algun d’ells guadamassilers, propicia aquesta expansió. És als Països Baixos on s’inventa el guadamassil emmotllat, amb un repujat mecànic que permet fer augmentar la producció de guadamassils. Això comporta un abaratiment del cost que facilita poder donar resposta a la gran demanda de revestiments murals de guadamassil de tot Europa.