Fins que es van introduir les fibres sintètiques, les xarxes de cotó es portaven a tenyir. Era a les nits de lluna plena, quan els pescadors no podien sortir a pescar perquè la llum no agrumava el peix. Es feia bullir aigua de pluja amb escorça de pi dins les peroles, i del suc resultant, impregnaven les xarxes i les portaven a eixugar als estenedors. La lignina de l’escorça de pi les impermeabilitzava i les feia més resistents, tenyint-les amb el característic color marró fosc.