Situat al carrer Garbí, número 15, és una joia d’arquitectura popular mediterrània d’estil neoclàssic, amb els característics nínxols rematats amb triangles i tot ell emblanquinat de calç. Es va edificar el 1835 i consta d’un atri d’entrada, un segon recinte amb gran densitat de nínxols i un tercer amb quatre panteons. La capella és al panteó de la família Maranges. Hi ha les tombes de diversos escalencs il·lustres, entre d’altres l’escriptora Caterina Albert i Paradís, Víctor Català, i el fotògraf Josep Esquirol. Declarat monument el 1974 i actualment Bé Cultural d’Interès Nacional.
Me’n vaig al cementiri del meu poble
bell en sa solitud, senzill i noble
Tot ell parat de blanc, color de pau
Sota el sol esplendent i un gran cel blau.
M’hi passejo tot sol pel cementiri
Com un escarabat per dins d’un lliri
I m’apar que és quelcom profanador
De mos passos inquiets la lleu remor.
El terrer, adobat amb carn humana
és divís en jardins de folla ufana
i entorn d’ells, en fileres apretats,
els nínxols van traient llurs blancs esclats.
Dintre els nínxols i sota els bells jardins
tinc un món enterrat de conveïns
d’homes, dones, infants que he conegut
i que han mort un a un sens fer traüt.
Víctor Català