Cercador de musèus

Museu de Guissona Eduard Camps i Cava

Es antecedents dera vila de Iesso

<p>Es antecedents dera vila romana explicadi damb illustracions, t&egrave;xtes e obj&egrave;ctes.</p>

Es antecedents dera vila romana explicadi damb illustracions, tèxtes e objèctes.

En aguest espaci eth visitant pòt descorbir era aucupacion dera zòna de Guissona abans dera fondacion dera vila romana de Iesso.

Ar entorn de Guissona coneishem existéncia d’un important nombre de jadiments preistorics: er Auditori, eth Pou del Gel, era Font de la Salut, Tapioles, serra de Ximín, mas Farell, Pelagalls, eth Calvari, Montellà, Sant Conill, era Boixera e Granollers de Segarra. Son jadiments que, maugrat non auer estat excavats, pes materiaus recuperadi en superfícia les podem plaçar cronologicament entre era edat deth bronze (1800 - 700 aC) e era prumèra edat deth hèr (700 – 500 aC).

Laguens der actuau nuclèu de Guissona, concrètament en sossòl dera plaça deth Vell Pla, i a es rèstes d’un important poblat deth bronze finau (sègle vii aC) que sorgic ath cant dera hònt. Maugrat qu’arqueologicament coneishem pòc d’aguest poblat, podem soslinhar qu’ère entorat d’ua imponenta muralha.

Per çò que hè ath periòde der iberic plen (sègles IV e III aC), sabem pes autors classics com Tit Livi, Plini el Vell o Estrabó, qu’es lacetans èren es ibèrs que s’estenien peth Bages, eth Solsonès, era Anoia e era Segarra abans dera arribada des romans. A ores d’ara, totun, non trobam indicis de sufisenta entitat tà plaçar un poblat en Guissona e eth sòn entorn immediat, suposicion que trinque era dinamica poblacionau començada uns sègles abans. Tot e açò non podem descartar ua freqüentacion ocasionau dera zòna dera hònt de Guissona pendent aguest periòde.

OBJÈCTES

<p>Destral prehist&ograve;rica de pedra.</p>
Destral prehistòrica de pedra
Destral prehistòrica de pedra
<p>Tassa carenada feta a m&agrave; del jaciment prehist&ograve;ric de l&rsquo;Auditori.</p>
Tassa carenada
Tassa carenada
<p>Aixovar funerari del sepulcre neol&iacute;tic de la Plana del Torrent (Ribera d&rsquo;Ondara)</p>
Sílex, petxines i destral
Sílex, petxines i destral
scroll to top icon