Perqué es romans fondèren era ciutat de Iesso ara actuau zòna de Guissona? Era zòna de Guissona, plaçada en ua grana estenuda entre es rius Llobregós e Sió, se caracterize per un paisatge a on predominen es tèrres planères, fòrça adequades entath desvolopament dera agricultura, e pera preséncia de recorsi naturaus, entre es quaus subergés sustot era grana abondància d’aigua sosterranha, qu’emergís en aguest punt dera Segarra en forma de hònts naturaus e potzi. Ath delà, aguesta zòna ei plaçada a miei camin entre es assetaments romans dera còsta e es der interior o deth Pirenèu. Aguesti factors se determinèren tà qu’aguest lòc siguesse escuelhut tà bastir era ciutat romana de Iesso ath torn der an 100 aC.
Com s’inicièc era recèrca arqueologica d’aguest jadiment? Era recèrca istorica e arqueologica de Guissona a era sua origina enes trabalhs der erudit locau Eduard Camps i Cava, a principis deth sègle xx, e ena excavacion qu’er arqueològ Josep Colominas, deth Servici d’Investigacions Arqueologiques der Institut d’Estudis Catalans, realizèren er an 1933 ena plaça deth Vell Pla, e que siguec era prumèra intervencion scientifica en Guissona. Aguesta prumèra iniciativa non auec continuïtat ena longa postguèrra, mès es trabalhs se repreneren er an 1975. Er an 1987 era Universitat Autonòma de Barcelona prenec era iniciativa dera recèrca d’aguest jadiment, e inicièc en 1990 era excavacion en estenuda der espaci qu’aué forme eth parc arqueologic de Guissona.