La Porta Ferrada hauria estat part d’un primitiu edifici noble no religiós al qual s’afegiren l’església romànica i les torres de defensa. La data de construcció se situa cap al segle VIII. Al XII, es convertiria en claustre del monestir ―entenent-lo com a espai per a la meditació, independentment de la seva estructura arquitectònica― afegint-hi la galeria superior. La part baixa s’usava com a Lo Signe, lloc de cerimònia on se signaven documents, un espai representatiu i important en la vida monàstica. L’abat Bernat de Torroella (1433-1460) habilità la part superior com a dormitori, amb sis petites cel·les.