Cercador de musèus

Museu d’Història de Catalunya

Les arrels. De la prehistòria al segle VIII

<p>Vitrina amb objectes d&rsquo;&uacute;s quotidi&agrave; al neol&iacute;tic antic, 5500-4000 aC. &copy; de la fotografia: Museu d&rsquo;Hist&ograve;ria de Catalunya (Pep Parer)</p>

Vitrina amb objectes d’ús quotidià al neolític antic, 5500-4000 aC. © de la fotografia: Museu d’Història de Catalunya (Pep Parer)

Des del paleolític inferior, el període més remot de la prehistòria, les terres catalanes han estat testimoni d’activitats humanes. A Talteüll (Rosselló) s’han localitzat les restes més antigues d’Homo erectus, d’uns 450.000 anys d’antiguitat.

L’extensió de l’agricultura i la ramaderia a partir del neolític, als darrers mil·lennis abans de Crist, determinen una nova configuració del territori i l’aparició de noves cultures. L’influx de les societats orientals, grega i fenícia, des del segle VII aC, cristal·litza amb la cultura ibera, una de les civilitzacions més importants de la Mediterrània occidental.

El 218 aC, amb l’arribada de l’exèrcit romà a Empúries, s’inicia un llarg període de vinculació a l’imperi de Roma. És ara quan es conformen alguns dels nostres trets culturals bàsics: la llengua, el dret i també la religió. A finals del segle V, la desfeta de l’imperi Romà d’Occident dóna pas a la creació del regne visigòtic de Toledo.

OBJÈCTES

<p>El dip&ograve;sit de Llavors&iacute;. &copy; de la fotografia: Museu d&rsquo;Hist&ograve;ria de Catalunya (Pep Parer)</p>
El dipòsit de Llavorsí
El dipòsit de Llavorsí
<p>Gerreta lit&uacute;rgica, 713-717, bronze. &copy; de la fotografia: Museu d&rsquo;Hist&ograve;ria de Catalunya</p>
Gerreta litúrgica, 713-717, br...
Gerreta litúrgica, 713-717, bronze
scroll to top icon