En sègle XIII, damb era conquista de Malhòrca e Valéncia, Jaime I inicie ua etapa d'expansion militara e mercantiu pera Mediterranèa, que s'esten enquiath sègle XV. Eth creishement des ciutats, era possa deth comèrç e er assolidatge des grops mercadèrs e artesans son bèri uns des fenomèns estretament restacadi ad aguest procès d'expansion.
Ua naua estetica que nèish enes ciutats, eth gotic, domine era produccion artistica, autant en arquitectura coma en pintura e escultura. Parallèlament, se conformen es principaus institucions de govèrn de Catalonha: es Corts, era Generalitat e es conselhs municipaus. Era hame de 1333 e era Pèsta Nera de 1348 mèrquen er inici d'ua prigonda crisi demografica, economica e sociau.
En camp, es pagesi de remença se lhèuen en armes contra es senhors en tot reclamar era supression des impòsti servius, en tant qu'enes ciutats se viuen prigondes commocions sociaus. Ara fin, ua longa guèrra civiu (1462-1472), qu’enfronte era corona damb era Generalitat, arroïne eth conjunt deth país. En 1479 Ferran II amie a tèrme era union dinastica damb Castelha gràcies ath sòn matrimòni damb Isabèu I.