Cercador de musèus

Museu d’Art de Cerdanyola

Sala Togores

<p>Vista parcial de la Sala Togores</p>

Vista parcial de la Sala Togores

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893 - Barcelona, 1970), fill del cineasta i mecenes Josep de Togores i Muntadas, és un dels principals representants del realisme màgic a l’Estat espanyol. Va evolucionar del modernisme a l’art d’avantguarda. Als tretze anys es va quedar sord. La família es va instal·lar de forma permanent a la torre de Cerdanyola fins als volts del 1914. Allà, Togores es va iniciar en la pintura i aviat va començar a tenir èxit. Una de les obres més conegudes de l’època va ser El boig de Cerdanyola, quadre que va presentar a l’Exposició Internacional de Brussel·les del 1910. El 1919 se’n va anar a París i, al cap de dos anys, el va contractar en exclusiva Daniel-Henry Kahnweiler, marxant de Picasso, Léger, Gris o Manolo Hugué. Llavors, immers en el neoclassicisme, va començar a exposar a França, Alemanya i als Estats Units. Del 1928 al 1930 es va endinsar en el surrealisme. L’any següent va trencar el contracte amb Kahnweiler, retornà a Catalunya i s’integrà en els corrents més tradicionals, fins que va morir, l’any 1970.

OBJÈCTES

<p><em>Un borratxo</em>, Josep de Togores i Llach, 1910-1911, Cerdanyola del Vall&egrave;s, oli sobre tela</p>
Un borratxo
Un borratxo
<p><em>Femme avec raisin</em>, Josep de Togores, 1926, Saint-Tropez, oli sobre tela. &copy; Xavi Oliv&eacute;</p>
Femme avec raisin
Femme avec raisin
<p><em>Cap de Tit&iacute;</em>, Manolo Hugu&eacute;, 1927, Prats de Moll&oacute;. &copy; Jordi Puig</p>
Cap de Tití
Cap de Tití
scroll to top icon