Cercaire de musèus e localitats

Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona

Edat des metaus.

Vista parciau dera sala 2.

Vista parciau dera sala 2.

Damb era introduccion dera metallurgia, s'inície era edat des metaus. Eth calcolitic (3500-2200 aC) comence damb eth descorbiment deth coire, e ei ua estapa que non supòse grani cambiaments. Se manten era economia anteriora, era aucupacion de cavitats naturaus, era reutilizacion de megalits e er enterrament per inumacion collectiva.

Era edat de bronze (2200-1800 aC) s'inície damb eth coneishement der aliatge de coire e estanh.

Per contra, çò que se coneish coma bronze finau (1200-700 aC) si que supause un moment de cambis. Apareish eth rituau funerari dera incineracion. S'intensifique era metallurgia damb er usatge e era expansion deth bronze, es practiques agricòles e ramadères e era aument de vilatges.

En fin dera estapa, se contraròtle ja era produccion d'un nau metau, eth hèr, un des auanci tecnologics mès importants dera epòca. En Catalonha es hèrs mès antics son deth torn de 700-575 aC, e un shinhau mès tà deuant, apareishen es armes, coma es espades d'emponhadura d'antenes.

OBJÈCTES

<p>Esplinga de cap, bronze, necrop&ograve;lis Can Bec de Baix (Agullana, Naut Empordan), bronze finau, 900-800 aC</p>
Esplinga de cap enrotlat.
Esplinga de cap enrotlat.
<p>Pigassa, bronze, Ripoll (Ripolh&eacute;s), bronze finau, 900-800 aC.</p>
Pigassa
Pigassa
<p>Urna d&#39;incineracion, ceramica h&egrave;ta a man, necrop&ograve;lis deth Pi de la Lliura (Vidreres, Selva), bronze finau, 1100-850 aC</p>
Urna
Urna
<p>Pithos fenici, ceramica h&egrave;ta a torn, necrop&ograve;lis d&#39;Angl&egrave;s (Selva), prum&egrave;ra edat de h&egrave;r, 700-600 aC</p>
Pithos
Pithos
scroll to top icon