Cercaire de musèus e localitats

Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona

Mon roman

Vista parciau dera sala 4.

Vista parciau dera sala 4.

Eth passatge deth mon iberic tath mon roman se produís coma conseqüéncia dera romanizacion des tèrres gironines a compdar de 218 aC damb eth desbarcament des prumèrs romans en Empúries.

Es naues ciutats e es villes agricòles son era basa dera aucupacion deth territòri. Es ciutats son sedences deth nau poder e es villes espleiten eth camp a on eth vin, er òli e es cereaus son es principaus productes coitivadi.

Es naus gosti d'ua societat pleament romanizada se reflectissen enes diferenti objèctes expausadi, bèri uns de caire personau e delicat.

Es amulets e era representacion de dius e mites mos apròpen a ua naua religiositat qu'afècte a costums tan basics coma eth rituau funerari.

Era expansion deth cristianisme en Baish Empèri transformarà ua societat que mantierà era sua basa economica, administrativa e judiciau tanplan en epòca visigotica, mès que ja presente ua mentalitat e uns costums diferenti. Pòc a pòc era religion cristiana impregne toti es aspèctes dera vida vidanta.

OBJÈCTES

<p>Mosa&iuml;c, villa de Can Pau Birol (actuau Bell-lloc del Pla), Girona, ep&ograve;ca romana, s. III</p>
Mosaïc de Can Pau Birol.
Mosaïc de Can Pau Birol.
<p>Placa d&#39;ua caisha de n&ograve;via, la Font del Vilar (Avinyonet de Puigvent&oacute;s, Naut Empordan), ep&ograve;ca romana, s&egrave;gle IV dC</p>
Placa.
Placa.
<p>Sarcofag des estacions, Emp&uacute;ries (Naut Empordan), ep&ograve;ca romana, s. IV dC.</p>
Sarcofag.
Sarcofag.
<p>Fiv&egrave;la de correja, necrop&ograve;lis romana e visigotica deth Pla de l&#39;Horta (Sarri&agrave; de Ter, Giron&eacute;s), ep&ograve;ca visigotica, s&egrave;gle VI dC</p>
Fivèla.
Fivèla.
<p>Ampulla de Sant Menna, ceramica, Emp&uacute;ries (l&rsquo;Escala, Naut Empordan), ep&ograve;ca romana, 350-450 dC</p>
Ampulla.
Ampulla.
<p>Ponderau, bronze, Puig Rom (Roses, Naut Empordan), ep&ograve;ca romana, s&egrave;gle VII dC</p>
Ponderau.
Ponderau.
<p>Si&egrave;ta damb p&egrave; horadat, Collet de Sant Antoni de Calonge (Calonge, Baish Empordan), ep&ograve;ca romana, s&egrave;gle VII dC</p>
Sièta damb pè.
Sièta damb pè.
scroll to top icon