Eth passatge deth mon iberic tath mon roman se produís coma conseqüéncia dera romanizacion des tèrres gironines a compdar de 218 aC damb eth desbarcament des prumèrs romans en Empúries.
Es naues ciutats e es villes agricòles son era basa dera aucupacion deth territòri. Es ciutats son sedences deth nau poder e es villes espleiten eth camp a on eth vin, er òli e es cereaus son es principaus productes coitivadi.
Es naus gosti d'ua societat pleament romanizada se reflectissen enes diferenti objèctes expausadi, bèri uns de caire personau e delicat.
Es amulets e era representacion de dius e mites mos apròpen a ua naua religiositat qu'afècte a costums tan basics coma eth rituau funerari.
Era expansion deth cristianisme en Baish Empèri transformarà ua societat que mantierà era sua basa economica, administrativa e judiciau tanplan en epòca visigotica, mès que ja presente ua mentalitat e uns costums diferenti. Pòc a pòc era religion cristiana impregne toti es aspèctes dera vida vidanta.