Cercador de musèus

Museu d'Arqueologia de Catalunya - Girona

Girona

<p>Vista parciau deth monast&egrave;ri de Sant Pere de Galligants.</p>

Vista parciau deth monastèri de Sant Pere de Galligants.

Era sedença de Girona deth Museu d’Arqueologia de Catalunya consèrve es materiaus arqueologics trobats enes excavacions de diuèrsi jaciments des comarques de Girona, des dera preïstòria enquiara edat mieja.

A era sua origina en Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts, fondat en 1846 pera Comissió Provincial de Monuments, e ei, donc, un des mès antics de Catalonha. Entre 1846 e 1857 eth musèu auec diuèrses ubicacions, enquia qu’en 1857 s’installèc en monastèri de Sant Pere de Galligants, lòc a on a estat enquiara actualitat e que li a dat eth nòm damb eth quau ei coneishut tradicionaument.

Er edifici a o se tròbe ei ua des mès notables mòstres deth romanic catalan deth sègle XII. Non se coneish era data de fondacion deth monastèri, mès ei documentat des de darrèrs deth sègle X. En 1836 l’aueren d’abandonar era comunitat de monges benedictins, en aplicacion des leis desamortizadores. Er actuau musèu ocupe eth claustre e era glèisa romanica, e un sobreclaustre construït ena segona mitat deth sègle xix. Des de 1992 forme part deth Museu d'Arqueologia de Catalunya, actuau ens dera Agéncia Catalana del Patrimoni Cultural.

ENCASTRE

<p>Vista parcial de la sala 1.</p>
Prehistòria
Prehistòria
<p>Vista parcial de la sala 2.</p>
Edat dels metalls
Edat dels metalls
<p>Vista parcial de la sala 3.</p>
Les colonitzacions i l’època ibèrica
Les colonitzacions i l’època ibèrica
<p>Vista parcial de la sala 4.</p>
Món romà
Món romà
<p>Vista parcial del claustre del monestir.</p>
El monestir
El monestir

OBJÈCTES

<p>Pic del Montgr&iacute;, sobre c&ograve;dol de p&ograve;rfir, Cau del Duc (Torroella de Montgr&iacute;, Baix Empord&agrave;), paleol&iacute;tic inferior, 300000-120000 aC</p>
Pic del Montgrí
Pic del Montgrí
<p>Nucli leval&middot;loisi&agrave;&nbsp;<em>(Levallois), </em>quars, Can Planiol (Santa Coloma de Farners, la Selva), paleol&iacute;tic mitj&agrave;, 120000-40000 aC</p>
Nucli leval•loisià
Nucli leval•loisià
<p>Arp&oacute;, &oacute;s, la Bora Gran d&rsquo;en Carreras (Seriny&agrave;, Pla de l&rsquo;Estany), paleol&iacute;tic superior, 13000-11000 aC</p>
Arpó
Arpó
<p>Collaret, petxines i os, 19.000 - 16.000 aC, Cau de les Goges (Sant Juli&agrave; de Ramis, Giron&egrave;s).</p>
Collaret
Collaret
<p>Nucli,&nbsp;s&iacute;lex melat, necr&ograve;polis de Sant Juli&agrave; de Ramis (Giron&egrave;s), neol&iacute;tic ple, 4200-3500 aC</p>
Nucli
Nucli
<p>Cassola, cer&agrave;mica a m&agrave;, La Bassa, Fonteta (Forallac, Baix Empord&agrave;), neol&iacute;tic ple, 4200-3500 aC</p>
Cassola
Cassola
<p>Denes, or, sepulcre megal&iacute;tic Solar d&rsquo;en Gibert (Rab&oacute;s d&rsquo;Empord&agrave;, Alt Empord&agrave;), neol&iacute;tic final - calcol&iacute;tic, 3500-2200 aC</p>
Denes
Denes
<p>Alabarda, coure, Girona (Giron&egrave;s), neol&iacute;tic final - calcol&iacute;tic, 2200-2000 aC.</p>
Alabarda
Alabarda
<p>Agulla de cap, bronze, necr&ograve;polis Can Bec de Baix (Agullana, Alt Empord&agrave;), bronze final, 900-800 aC</p>
Agulla de cap
Agulla de cap
<p>Destral, bronze, Ripoll (Ripoll&egrave;s), bronze final, 900-800 aC.</p>
Destral
Destral
<p>Urna d&rsquo;incineraci&oacute;,&nbsp;cer&agrave;mica a m&agrave;, necr&ograve;polis del Pi de la Lliura (Vidreres, la Selva), bronze final, 1100-850 aC</p>
Urna
Urna
<p><em>Pithos</em> fenici, necr&ograve;polis d&rsquo;Angl&egrave;s (la Selva), primera edat del ferro, 700-600 aC</p>
Pithos
Pithos
<p>Ara, marbre, Mas Castellar de Pont&oacute;s (Alt Empord&agrave;), &egrave;poca ib&egrave;rica, s. III - II aC.</p>
Ara
Ara
<p>L&agrave;mina amb inscripci&oacute; ib&egrave;rica, plom, Castell de la Fosca (Palam&oacute;s, Baix Empord&agrave;),&nbsp;&egrave;poca ib&egrave;rica, s. III aC.</p>
Plom
Plom
<p>Motllo de cap femen&iacute;, terracota, Rodhe (Roses, Alt Empord&agrave;), &egrave;poca ib&egrave;rica, segle III&nbsp;aC</p>
Motllo
Motllo
<p>C&agrave;lat, cer&agrave;mica comuna ib&egrave;rica, Bosc del Congost (Sant Juli&agrave; de Ramis, Giron&egrave;s), &egrave;poca ib&egrave;rica, 225-175 aC</p>
Càlat
Càlat
<p>Gerra&nbsp;de cer&agrave;mica ib&egrave;rica de pintura blanca, parc residencial de Vilacolum (Torroella de Fluvi&agrave;, Alt Empord&agrave;), &egrave;poca ib&egrave;rica, segles V-IV aC</p>
Gerra
Gerra
<p>Plat de peix, cer&agrave;mica &agrave;tica de figures vermelles, Mas Castellar (Pont&oacute;s, Alt Empord&agrave;), &egrave;poca ib&egrave;rica, finals del segle IV aC</p>
Plat
Plat
<p>Crater de campana,&nbsp;cer&agrave;mica &agrave;tica de figures roges, Sant Sebasti&agrave; de la Guarda (Palafrugell, Baix Empord&agrave;), &egrave;poca ib&egrave;rica, mitjan segle IV aC</p>
Crater
Crater
<p>Asc, cer&agrave;mica j&ograve;nica-mil&egrave;sia, Emp&uacute;ries (l&rsquo;Escala, Alt Empord&agrave;), &egrave;poca ib&egrave;rica, segle VI - inicis del segle V aC</p>
Asc
Asc
<p>Nina, Emp&uacute;ries (l&rsquo;Escala, Alt Empord&agrave;), &egrave;poca romana, segles II-I aC</p>
Nina
Nina
<p>Placa d&rsquo;una caixa de n&uacute;via, la Font del Vilar (Avinyonet de Puigvent&oacute;s, Alt Empord&agrave;), &egrave;poca romana, segle IV dC</p>
Placa
Placa
<p>Sarc&ograve;fag de les estacions, Emp&uacute;ries (Alt Empord&agrave;), &egrave;poca romana, s. IV dC.</p>
Sarcòfag
Sarcòfag
<p>Sivella de cintur&oacute;, necr&ograve;polis romana i visigoda del Pla de l&rsquo;Horta (Sarri&agrave; de Ter, Giron&egrave;s), &egrave;poca visig&ograve;tica, segle VI dC</p>
Sivella
Sivella
<p>Ampul&middot;la de Sant Menna, cer&agrave;mica, Emp&uacute;ries (L&rsquo;Escala, Alt Empord&agrave;), &egrave;poca romana, 350-450 dC</p>
Ampul•la
Ampul•la
<p>Ponderal, bronze, Puig Rom (Roses, Alt Empord&agrave;), &egrave;poca romana, segle VII dC</p>
Ponderal
Ponderal
<p>Plat amb peu trepanat, Collet de Sant Antoni de Calonge (Calonge, Baix Empord&agrave;), &egrave;poca romana, segle VII dC</p>
Plat amb peu
Plat amb peu
<p>Pica baptismal, 1550.</p>
Pica baptismal
Pica baptismal
<p>Reproducci&oacute; de la rosassa, s. XII - XIII.</p>
Rosassa
Rosassa

INFORMACION

ADREÇA
TARIFES
TELEFÒN
WEB
http://www.mac.cat/seus/girona
ORARIS
ADREÇA ELECTRONICA
macgirona.cultura@gencat.cat

MAPA

CONTACTE

scroll to top icon