Abans dera arribada de grècs e romans, es tèrres empordaneses èren abitades per indigènes assentadi en territòri des dera edat de bronze finau. Aguesti indigènes, propèrs as societats preïstoriques, basauen era sua subsisténcia en coitiu de cereaus, coma ne balhen testimòni la grana quantitat de sièges trapades en aguest territòri. Es excedents d'aguesti coitius sigueren arrason des prumères relacions comerciaus damb pòbles dera Mediterranèa, coma es fenicis, es etrusqui e es grècs. Eth contacte damb aguestes cultures estrangères favorizèc en tota era Peninsula era evolucion deth mon indigèna e eth desvolopament dera cultura iberica. Aguesta, maugrat non èster omogenèa, desvolopèc trèts comuns, coma era escritura, eth panteon divin e practiques coma eth coitiu extensiu e eth trabalh dera metallurgia.
Era zòna deth litorau gironin ère abitada pera tribu des indigets coneishudi gràcies as croniques d'autors classics coma Plini eth Vielh e Estrabon. Eth pòble de Sant Martí d'Empúries siguec ena antiquitat un islòt abitat pes indigets e tanben eth prumèr assentament grèc ena Peninsula. Aguest islòt, nomentat Palaiapolis ("ciutat vielha"), siguec part deth nuclèu grèc d'Empòrion pendent lèu sèt sègles.