Cercaire de musèus e localitats

Museu d’arqueologia de Catalunya – Seu Empúries.

Es colonizaires grècs.

Vista generau dera ciutat grèga d'Empúries

Vista generau dera ciutat grèga d'Empúries

Ar entorn deth 600 aC, arribèren ena Peninsula es prumèrs batèus grècs, en encastre d'ua ondada colonizaira que cercaue establir fondacions comerciaus e pòrts d'escala enes còstes mès occidentaus dera Mediterranèa. Era fondacion dera ciutat d'Empòrion se relacione damb es focèus, grècs procedents dera ciutat de Focèa, ena còsta ioniana (era actuau Turquia), qu'ans abans auien fondat tanben era destacada ciutat de Massàlia (era actuau Marselha), des dera quau arribèren en Empúries.

Dempús de convíuer damb es indigets en un petit islòt, era Palaiapolis, e per’mor dera arribada de mès ciutadans focèus que hugien der atac pèrsa, es grècs fondèren en tèrra fèrma era ciutat d'Empòrion (paraula qu'en grèc volie díder 'mercat', era sua activitat principau). Aguesta ciutat, fondada ar entorn der an 550 aC, siguec abitada pendent lèu 700 ans e siguec testimòni dera arribada des romans, er an 218 aC. Es excavacions dera ciutat d'Empòrion an deishat ath descorbit eth sòn periòde d'esplendor, en sègle II aC. Actuaument ei possible visitar diferenti espacis, coma er airau des temples, era agora (plaça publica), es muralhes e es antiques cases e botigues.

OBJÈCTES

<p>Carta comerciau gr&egrave;ga sus ua lamina de plomb.</p>
Carta grèga sus plomb.
Carta grèga sus plomb.
<p>Vista frontau d&#39;un crat&egrave;r atic de figures r&ograve;ies.</p>
Cratèr atic de figures ròies.
Cratèr atic de figures ròies.
<p>Figura de t&egrave;rra coduda procedenta dera ciutat gr&egrave;ga d&#39;Emp&uacute;ries. Represente un horn&egrave;r assietat en un cagiron.</p>
Hornèr de tèrra coduda.
Hornèr de tèrra coduda.
scroll to top icon