Al segle XVI es va recuperant la devoció al Roser que, a partir de la victòria de Lepant i l’impuls de l’orde dominic, prendrà un paper rellevant en el culte catòlic.
Aquesta gran pintura recull els beneficis que comporta el rés del rosari, i alhora expressa que se n’ha estès l’ús a tothom. Es devia pintar a mitjan segle XVII per al convent dels dominics de Manresa. Probablement a principis del segle XIX es traslladà al cor de l’església i, finalment, després de la Guerra Civil de 1936-1939, va passar a conservar-se al museu.