La primera notícia arqueològica al Bages és la troballa d’una làpida romana a Rajadell l’any 1786. Però l’activitat pròpiament arqueològica no va començar fins a principis del segle XX a través dels centres excursionistes, moguts per un afany de conèixer i explorar el territori.
De la prehistòria, n’han quedat unes poques restes materials, únic testimoni de com vivien els homes i les dones durant aquest llarg període: en coves, en poblats de cabanes.
Del contacte entre els colonitzadors grecs i fenicis i les comunitats indígenes, en sorgeix la cultura ibèrica (segles VII-I aC). En aquest període es generalitza l’ús del ferro i s’introdueix el torn de ceràmica, la moneda i l’escriptura. Els ibers de la Lacetània ocupaven les terres del Bages, Alta Segarra i Solsonès.
L’entrada en la civilització romana, a partir del 218 aC, comporta grans avenços: es creen autèntiques ciutats, una xarxa de carreteres i grans obres d’enginyeria, com els aqüeductes. Els ibers abandonen els poblats en turons i s’estableixen a la plana. El Bages esdevé un territori plenament romanitzat, però de caràcter rural, amb un conjunt de vil·les disperses.