Després de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa, hom començà a considerar com a lloc de culte la cova on Ignasi es recollia a pregar i escriure. Des de principis del XVII, l’orde jesuïta anà alçant edificis en aquell indret.
Al segle XVI, els caputxins havien construït el seu convent en terrenys propers d’aquestes balmes. Entre els dos ordes es produí un conflicte a propòsit de quina era la cova que efectivament ocupà el sant.
Aquest dibuix del 1731 reprodueix els dos convents i la relació entre l’un i l’altre en aquells terrenys.