Pendent es sègles XVIII e XIX era Conca experimentèc ua recuperacion economica e demografica, maugrat er impacte que causèren era guèrra de Succession, que supausèc era supression dera vegaria de Montblanc, era guèrra deth Francés, que decimec era poblacion, e es guèrres carlines, que dividiren eth país. Era reprenuda economica siguec propiciada per increment deth coitiu dera vinha, era comercializacion der aiguardent, es inicis dera industrializacion e es milhores enes comunicacions, coma era creacion dera linha ferroviària Reus-Montblanc-Lhèida. Laguens deth sector agricòla destaque, pera sua importància en mercat nacionau e estrangèr, eth coitiu deth safran.
Tot assomat se veirà troncat pera crisi economica produsida pera filloxèra, que darà lòc ath movement cooperativista e era construccion des cerèrs cooperatius d’estil modernista-naucentista, a on trobam soent era signatura der arquitècte Cèsar Martinell. Era prumèra cooperativa de tot er Estat espanhòu siguec era de Barberà de la Conca (1894).
Es prumèrs decènnis deth sègle XX se veiràn mercadi per associacionisme dera poblacion en entitats recreatives e movements sociaus e politics. Pendent e dempús dera Guèrra Civiu era poblacion dera Conca, coma era de tot eth país, patic es afrontaments e es venjances personaus, e siguec era comarca de Catalonha damb era proporcion mès nauta de fusilhadi peth regim franquista.
Er exili politic e er èxode rurau merquèren era dictadura. Era recuperacion venguec a començaments dera democracia mercés ar inici dera industrializacion, era mecanizacion deth camp e er apogèu deth sector servicis.