Era etapa medievau culminèc en ua crisi que perdurèc enquiath sègle XVII. Era guèrra des Segadors, amassa damb ua epòca de males cuelhetes, sequères, malauties e epidemies, propicièc era aparicion deth bandolerisme. Ena Conca, e sustot enes montanhes de Prades, obrauen diuèrsi bandits que gesseren coma resultat dera praubetat deth camp e des bandositats politiques deth país.
Es nòbles dera Conca participèren activament enes confrontacions politiques dera epòca: es nhèrros des deth govèrn, coma eth comde de Santa Coloma, que siguec virrei de Catalonha, e es cadèths des dera oposicion, coma eth senhor de Vallespinosa, Josep de Biure i Margarit; es Alba e es Desclergue de Montblanc; es Llorac de Solivella e es Armengol, barons de Rocafort.
En sègle XVIII comencèc ua lenta recuperacion demografica agrària e artesanau. Es mestieraus èren agropadi en grèmis, a on destacauen es teishenèrs, es haures e es tanaires. Mès tanben artistes, coma eth pintor montblanquin Cristòfor Hortoneda o er escrivan Vicenç Garcia, mès coneishut coma eth Rector de Vallfogona.