Cercador de musèus

Museu Comarcal de l’Urgell-Tàrrega

Alsina Amils. Un artista entre dus sègles

<p>Part dera &ograve;bra escultorica d&rsquo;Antoni Alsina Amils.</p>

Part dera òbra escultorica d’Antoni Alsina Amils.

Antoni Alsina Amils (Tàrrega 1863-Barcelona 1948) siguec un escultor a shivau entre eth realisme deth ueitcentisme e eth simbolisme modernista.

Se formèc en Madrid, ena Escòla Especiau de Pintura e Escultura e ena Escòla de Bères Arts, a on corsèc es estudis oficiaus. Completèc era sua formacion pendent quate ans en Roma.

Dempús de participar en nombrosi certamens oficiaus espanhòus d’escultura e arténher diferenti reconeishements e guerdons, eth succès li arribèc er an 1900 ena Exposicion Universau de París. Era sua òbra de gran format Astúcia i Força (Samsó i Dalila) recebec era midalha d’Òr. Un aute hèt destacat dera sua trajectòria auec lòc er an 1904, quan guanhèc eth segon prèmi en concors entath monument a Alfons XII que se hège en parc deth Retiro de Madrid, damb ua sirena que posteriorament eth madeish executèc en gran format. Ena sua etapa de maduresa destaquen es escultures de gran format deth grop Barcelona (1927), actuaument en parc de l’Espanya Industrial, e Marinada (1927), actuaument en parc de Montjuïc.

Damb tot, se tenguec ath marge dera palèstra artistica e non s’identifiquèc damb es corrents ideologics qu’aglutinèren a fòrça escultors contemporanèus. Siguec ua persona comprometuda artisticament e pendent era Dictadura de Primo de Rivera, siguec un fèrm defensor deth nud ena escultura publica contra es atacs clericaus.

Era exposicion permanenta permet seguir era sua trajectòria artistica des de finaus deth XIX enquiara sua maduresa.

OBJÈCTES

<p>Atleta, 1918.</p>
Atleta, 1918
Atleta, 1918
<p>Desesperaci&oacute;, 1899.</p>
Desesperació, 1899
Desesperació, 1899
scroll to top icon