Era sala d’istòria presente es objèctes iberics dera comarca, en especiau es deth poblat deth Mas Castell de Porqueres, a on i podem veir es prumèrs vasi ceramics a torn, armes e airines de hèr e tanben monedes de bronze, que son es granes innovacions ena cultura materiau des tribus iberiques. En Plan der Estanh se tracte dera tribu des indiketes coma en Empordan.
Segurament totun, eth jadiment istoric mès important que consèrve eth musèu ei era villa romana e visigòta de Vilauba (Camós). Aguesta villa siguec descorbida er an 1932, mès es catacions sistematiques, coordinades peth musèu, comencèren er an 1978 e s’alonguen enquia aué dia. En Vilauba se pòt estudiar coma èren es villes romanes dera epòca nautimperiau (sègles I-III dC), dera etapa baishimperiau (IV-V dC) e deth periòde visigòtic (VI-VII dC), quan era villa se transforme ja en un vicus o vilatge nautmedievau. Aguesta etapa baishimperiau e visigòta tanben ei presenta en Mas Castell de Porqueres, a on se coneish ua necropòli e diuèrsi temples d’aguest moment.
Era epòca medievau dera comarca ei presenta en musèu sustot a trauès des colleccions deth castèth d’Espasens (Fontcoberta) des sègles XIV-XV, e tanben pes trobalhes, en especiau es necropòlis, deth barri vielh de Banyoles. Era madeisha Pia Almòina, eth bastiment principau deth musèu, a proporcionat nombrosi vasi ceramics des sègles XIV-XVI (sossolèr pati gotic interior) e deth XVII-XIX (potz gotic deth pati interior).