En Dmanisi (Georgia) i a era evidéncia d’ocupacion umana mès anciana dehòra d’Africa. Entre er ensemble faunistic acompanhador, i destaquen musaranhes verenoses que viuien en galaries coma aguestes.
Beremendia, estudiada pes grops de recèrca deth Neogèn e Quaternari, a estat eth prumèr cas d’estudi a on s’a dedusit eth comportament d’ua musaranha extinguida. En aguest cas, auem pogut saber qu’aguesta musaranha injectaue podon as sues preses, mès non tà aucir-les, mès tà anestesiar-les, entà mantier-les viues enquiath moment d’ingestion. Açò asseguraue qu’enes sues tutes tostemp auessen ua recodina “d’aliments fresqui” en forma d’animaus paralisadi.