Aguesta òbra met en evidéncia era vigéncia qu’entà Miró auien encara es signes e simbòls des ans quaranta coma expression dera sua concepcion poetica dera pintura. Un auriòu daurat aucupe era superfícia e entornege ua grana massa blu arrissada, pintada dirèctament sus era imprimacion blanca dera tela. Era resèrva blanca ath torn deth blu li conferís luminositat. Esteles, planetes, es configuracions elementàries des personatges inevitables (era hemna e er òme, eth principi femenin e eth principi masculin) e, peth dessús sòn, un traç ondulant —audèth e orizon ath madeish temps— contribuïssen ara definicion d’aguest espaci e aufrissen ua naua version dera cosmologia mironiana.