Cercaire de musèus e localitats

Ecomusèu Çò de Joanchiquet de Vilamòs

Es bòrdes

En palhèr, ues dubertures lateraus plaçades ena tèrra permetien lançar era neuritud dirèctament laguens es minjadores des animaus, ena establa.

En palhèr, ues dubertures lateraus plaçades ena tèrra permetien lançar era neuritud dirèctament laguens es minjadores des animaus, ena establa.

Es dures condicions iuernaus en Aran obligauen, coma conseqüéncia des nhèus, a auer eth bestiau estabulat pendent un long periòde der an.

Çò de Joanchiquet dispòse de dues bòrdes. Era mès grana se bastic probablament pendent eth sègle XVIII, entà adaptar-se ar arribent dera montanha. Se dividís en tres nivèus. Eth prumèr e mès baish ère eth destinat a lotjar-i es shivaus e es mules. Er elevatge de mules e de machos siguec ua importanta activitat economica entàs Aunòs. Es cries d’aqueri animaus se crompauen en França en primauera, se criauen e se venien enes hèires de tardor catalanes e aragoneses.

En nivèu següent dera bòrda, en tot seguir er arribent deth terren, i auie es crabes e es oelhes. Es crabes èren eth solet bestiau que non pujaue tara montanha en estiu. Atau, era familha podie disposar de lèit quan es vaques èren ena montanha. Sus aguesti dus nivèus trapam es palhèrs, a on s’emmagazinaue tota era palha de besonh entà alimentar eth bestiau pendent es longui dies d’iuèrn.

Eth dusau estable, mès petit, ère destinat a vaques e bòus, e semble que siguec bastit ena fin deth sègle XIX.

scroll to top icon