Si bé Mataró i Catalunya en general van viure una dilatada època de crisi, iniciada al segle V amb la caiguda de l’Imperi romà, cap al segle X s’albirà un panorama més optimista, amb homes i dones que repoblaren territoris erms per fer-los rendibles.
La possibilitat de produir més enllà de la subsistència va permetre la recuperació d’un comerç incipient, que, juntament amb altres factors com la proximitat del mar i la reorganització social i política de la comunitat, situaren Mataró en un procés imparable de creixement i consolidació dins del conjunt del territori català.
En unes centúries, la tradició i el mestratge, juntament amb el coratge i la iniciativa, arrelaren com a trets definidors dels mataronins de l’època moderna.