Les lluites civils del segle I aC provocaren el final de la República romana. A finals de segle, Octavi August instaurà un sistema de govern dirigit per una persona, el princeps. Amb l’ajuda d’un senat fet a mida i amb el suport de bona part de la població, August fonamentà el seu poder en el control de l’exèrcit, en un immens patrimoni i en el seu propi prestigi (auctoritas). El nou règim conservà les velles institucions de la República, com el senat, alhora que va crear noves formes d’administració, que li facilitaren el control de l’Imperi.
Com les altres ciutats romanes, Iluro disposava d’un sistema d’organització municipal, els magistrats, constituït per personatges locals poderosos i influents. L’escriptor romà Plini el Vell (23-79 dC) qualificà Iluro de “municipi de ciutadans romans” (oppidum civium romanorum). Darrerament, els investigadors tendeixen a situar la municipalització de la ciutat en època de l’emperador August.