Entre 1928 i 1930 Ángeles pinta els quadres més emblemàtics de la seva carrera: Un món, La tertúlia i La Terra. Són els anys que exposa a Madrid i enlluerna García Lorca, Gómez de la Serna i als crítics d’art de l’època, i s’erigeix com una pintora d’avantguarda al costat de Maruja Mallo i Remedios Varo. A La Terra, tot s’esdevé i res no acaba de passar. La nit i el dia, la vida representada a través de la rutina dels habitants d’un món màgic, metafòric, però amb la mort sempre present.