El cordovà, procedent generalment de la cabra, és una pell adobada de gran qualitat i amb una finalitat eminentment pràctica i funcional. El seu origen es pot situar a la Còrdova hispanoàrab, ciutat que esdevindrà el primer centre productor, i el més important, d’aquest tipus de pell. Ràpidament es va convertir en un producte de gran prestigi i renom, i s’exportà a l’Europa occidental. Des de l’època medieval, el cordovà es va fer servir principalment per al recobriment de caixes, arquetes i estoigs, i també per a la fabricació de sabates i guants.
Moltes arquetes i caixetes estaven folrades de cordovà. Les arquetes servien per guardar-hi pertinences personals, diners o documents de dames i senyors, o eren l’estoig d’un ric tresor d’orfebreria. També podien ser un regal com a penyora d’amor, sovint il·lustrades amb escenes inspirades en l’amor cortesà. Dins l’àmbit religiós s’utilitzaven per guardar-hi relíquies, llibres d’hores o altres objectes litúrgics.