Descoberta l’any 1923, la necròpolis paleocristiana de Tarragona forma part de l’evolució històrica del suburbi més extens de Tàrraco, a les proximitats del tram final del riu Tulcis (Francolí).

Les restes visitables mostren un sector residencial (una domus suburbana i una àrea productiva) i part d’una extensa àrea d’enterraments d’aquesta necròpolis. Això es complementa amb un centre d’interpretació, dedicat a explicar el món de la mort en època romana i la problemàtica funerària de Tàrraco, que acull les peces més rellevants recuperades a les excavacions.

Els estudis situen la necròpolis entre els segles III i V dC, associada al culte als protomàrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, cremats a l’arena de l’amfiteatre l’any 259 dC. En la seva memòria s’erigí, al segle V, una basílica que dinamitzà aquesta àrea funerària.

El coneixement i conservació de la necròpolis es deu fonamentalment als treballs i la tenacitat de Mn. Serra i Vilaró.