Chercheur de musées

Musée de Mataró. Can Serra

Iluro, ciutat romana: La vida del més enllà. Rituals i creences

<p>Tomba d&rsquo;un adolescent.</p>
<p>Foto: Museu de Matar&oacute;</p>

Tomba d’un adolescent.

Foto: Museu de Mataró

Els romans eren un poble religiós que implantà la religió tradicional, els déus del panteó i el culte imperial. Amb l’expansió de l’Imperi, sobretot cap a Orient, s’hi afegiren nous déus i noves creences, entre les quals destacaren el mitraisme i el cristianisme. La vida quotidiana també tenia un fort component religiós i es barrejaven, a més, màgia i supersticions.

La religió romana pretenia apropar els homes als déus, essencialment per estar en pau amb ells i conviure-hi amb harmonia. Adoraven molts déus, d’alguns dels quals tenim referència arqueològica a Iluro: entre els més importants —els que conformen el panteó—, hi ha testimonis de culte a Juno, Mercuri, Venus i Bacus i, també, d’altres déus secundaris com Silvà o el Bon Succés.

La llei i la tradició romana establien que els cementiris havien d’estar a fora de la ciutat. El cementiri d’Iluro es localitzava a l’indret que actualment correspon als carrers de la Riera, de Barcelona i de Sant Josep, i es perllongava seguint el traçat de la via Augusta cap als actuals carrers de Sant Benet i de Miquel Biada. Aquest cementiri fou utilitzat des del segle I aC fins al segle IV dC.

OBJETS

<p>Fragment d&rsquo;escultura, s. IIdC</p>
<p>Marbre</p>
<p>Procedent de Torre Llauder</p>
<p>Foto: Ramon Manent. Museu de Matar&oacute;</p>
Escultura de Silvà
Escultura de Silvà
<p><em>Gorgoneion</em>, s. II dC</p>
<p>Marbre de Carrara</p>
<p>Procedent del cam&iacute; del Mig</p>
<p>Foto: Museu de Matar&oacute;</p>
Gorgona
Gorgona
scroll to top icon