Chercheur de musées

Musée de Mataró. Can Serra

Iluro, ciutat romana: Abans d’Iluro. Els avantpassats ibers

<p>Necr&ograve;polis ib&egrave;rica del Tur&oacute; dels Dos Pins, Cabrera de Mar.</p>
<p>Foto: Museu de Matar&oacute;</p>

Necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar.

Foto: Museu de Mataró

Els grecs anomenaven ibers els pobles indígenes que vivien a la costa mediterrània, des de l’actual Andalusia oriental fins al Llenguadoc. Entre els segles VI i I aC es desenvoluparen en aquesta zona un seguit de comunitats que compartien alguns trets comuns, com l’alfabet i la ceràmica a torn. A Catalunya l’actual territori maresmenc l’ocupaven els laietans, que s’estenien des de la Tordera fins al massís del Garraf, amb la Serralada Litoral com a límit interior.


Una de les àrees arqueològiques més importants per al coneixement de la cultura ibèrica laietana és la vall de Cabrera de Mar, on s’han descobert les restes d’una ciutat ibèrica, l’oppidum de Burriac, que esdevingué la futura capital dels laietans. També s’han localitzat diversos nuclis de camperols, camps de sitges, dues necròpolis i un santuari en cova.


A Mataró hi havia una de les terrisseries més importants de la Laietània al segle III aC, a la riera de Sant Simó: un conjunt de tres forns i un gran abocador on llençar la terrissa trencada o mal cuita.

OBJETS

<p>Thymiaterion, s. III aC</p>
<p>Terracota</p>
<p>Procedent de la necr&ograve;polis del Tur&oacute; dels Dos Pins, Cabrera de Mar</p>
<p>Foto: Eusebi Escarpenter. Museu de Matar&oacute;</p>
Thymiaterion de terracuita
Thymiaterion de terracuita
<p>Umbo d&rsquo;escut, s. III aC</p>
<p>Ferro</p>
<p>Procedent de la necr&ograve;polis del Tur&oacute; dels Dos Pins, Cabrera de Mar</p>
<p>29,4 x 9,8 x 6,3 cm</p>
<p>Foto: Eusebi Escarpenter. Museu de Matar&oacute;</p>
Umbo d’escut de ferro
Umbo d’escut de ferro
scroll to top icon