Cercador de museus

Muxart. Espai d’Art i Creació Contemporanis

La pintura és més forta que un mateix

<p>La composici&oacute; &eacute;s l&rsquo;enginyeria racional de les obres de Muxart, independentment de la tem&agrave;tica o la contund&egrave;ncia expressionista del gest crom&agrave;tic</p>

La composició és l’enginyeria racional de les obres de Muxart, independentment de la temàtica o la contundència expressionista del gest cromàtic

Muxart prefereix la pintura per sobre d’altres mitjans d’expressió. Com a artista, evoluciona amb la pràctica i no deixa mai d’interpel·lar l’estructura fonamental de la pintura: la composició.

Totes les seves obres responen a un ordre intern fonamental. El cubisme en les seves èpoques inicials, l’admiració per les estructures compositives del romànic o la prospecció en els fonaments de l’abstracció dels anys de formació marquen l’evolució del seu caràcter compositiu. Una modernitat neta i intel·ligent, equidistant de l’academicisme dels anys quaranta, es pot apreciar a Les meves germanes. A partir del 1954, la seva pintura adopta amb força un cromatisme exaltat en les taques de llum; així, els paisatges i les arquitectures s’ordenen des d’una composició més vigorosa, com podem apreciar a Cúpula blanca. El pigment es fa radiant i aconsegueix una gran profunditat espacial.

Com a responsable de la càtedra de Color i Composició de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, el seu mestratge guià i marcà diverses generacions d’artistes catalans.

La pintura serena de Les meves germanes pot destriar perfectament tota aquesta trama compositiva i perllongar els seus efectes en obres més panoràmiques i arquitectòniques, com la sèrie de Paisatges de NY, dels anys noranta.

OBJECTES

<p><em>C&uacute;pula blanca</em>, 1963, oli sobre tela, 62 &times; 76 cm</p>
Cúpula blanca
Cúpula blanca
scroll to top icon