Cercador de museus i localitats

Museu Municipal Joan Abelló

La sàtira

Vista de les obres d’Ismael Smith, amb els codis QR per baixar el comentari de cada obra.

Vista de les obres d’Ismael Smith, amb els codis QR per baixar el comentari de cada obra.

Al marge dels canals de les galeries d’art, bona part de la producció artística més notable de l’època es difongué a través de l’aparentment modest canal del dibuix satíric de premsa.

El mateix Isidre Nonell col·laborà molt en revistes gràfiques, en especial a Papitu, una publicació catalanista que pot semblar popular, però que de fet s’adreçava a un públic polititzat i progressista.

Joan Junceda i Gaietà Cornet, que esdevindrien molt populars en el seu gènere, col·laboraren especialment a Cu-Cut!, revista també catalanista, però propera a la Lliga, mentre que l’eivissenc Josep Costa, Picarol, es dirigia al públic més popular de L’Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia, on sovint ridiculitzava els rics.

Al costat de tots ells, un dandi, Ismael Smith, també dibuixava per a la premsa satírica. El seu pes va ser més gran com a escultor i com a dibuixant de creació, dins un decadentisme especial que va fascinar el primer Eugeni d’Ors, el qual el va arribar a anomenar ben aviat noucentista, quan això en la mentalitat de D’Ors equivalia gairebé a donar a l’interfecte la credencial d’un orde civil.

AUDIOGUIA

09 La sàtira

Escolta l'audioguia d'aquest museu

Tots els àudios disponibles

OBJECTES

<p><em>S&uacute;plica</em>, Ismael Smith i Mar&iacute;, s. d. Tinta i aquarel&middot;la sobre paper, 23,5 &times; 17 cm. Museu Municipal Joan Abell&oacute;.</p>
Súplica
Súplica
scroll to top icon