Cercador de museus

Museu Municipal Joan Abelló

L’art modern a la Col·lecció Abelló, segles XIX-XX. Les primeres avantguardes

<p>Vista de l&rsquo;obra de Josep M. de Sucre a la sala corresponent a les primeres avantguardes</p>

Vista de l’obra de Josep M. de Sucre a la sala corresponent a les primeres avantguardes

Les primeres avantguardes

Mentre a Catalunya es formava i triomfava el noucentisme, a la resta del món occidental es produïa, en el camp de l’art, una ruptura molt més dràstica. Tota la tradició artística occidental, que s’havia iniciat amb Giotto i havia culminat amb els impressionistes, es trencà donant pas a unes escoles iconoclastes que replantejaven l’art des dels seus orígens.

Un dels grans protagonistes —potser el més gran— d’aquest viratge, que rebé el nom genèric d’avantguardisme, va ser Pablo Picasso, un andalús criat a Catalunya, representat a la col·lecció del museu, amb una obra dels anys seixanta.

A aquesta mateixa generació pertany el barceloní Juli González, que va ser un dels grans representants de la nova escultura abstracta de ferro, amb formes que sovint interpretava també en dibuixos.

El corrent potser més característic de l’avantguardisme va ser el surrealisme, amb Salvador Dalí com a màxim exponent. Abelló n’aconseguí moltes peces, no sols obres artístiques, sinó també documents escrits.

Sense moure’s de Catalunya, alguns altres personatges entroncaren també amb l’avantguarda, com ara l’escriptor i després pintor Josep Maria de Sucre, i també Ramon Calsina, aparentment un pintor tradicional, però que creava un món oníric personal i sorprenent, ben seu, sense precedents i independent de qualsevol escola d’avantguarda.

OBJECTES

<p><em>Cara d&rsquo;home</em>, Josep Maria de Sucre i de Grau, 1962, ceres sobre paper, 69 &times; 43 cm</p>
Cara d’home
Cara d’home
scroll to top icon