El noucentisme és el nom que el jove i ambiciós assagista Eugeni d’Ors es va inventar per donar nom a un encara inconcret nou moviment cultural català, que evidentment tenia també el seu vessant en les arts plàstiques.
Al començament, D’Ors anomenava noucentistes tots els qui representaven la seva manera de veure l’art del nou segle, l’acabat d’estrenar nou-cents. Aviat, però, la crida ben concreta que Joaquim Torres Garcia va fer perquè els nous artistes catalans miressin cap al Mediterrani en lloc d’emmirallar-se en l’Europa del Nord, i la mort el 1911 del líder de la nova pintura, Isidre Nonell —l’art del qual no tenia gran cosa de mediterrani—, orientà definitivament el noucentisme cap a una recerca de les arrels gregues, llatines i renaixentistes italianes, recreades tanmateix amb un estil diferent, no pas calcat del clàssic.