Per poder transportar l’electricitat, cal elevar-ne la tensió. En pujar-ne el voltatge, es redueix el corrent que hi circula i disminueixen les pèrdues per l’efecte Joule. La tensió s’eleva a les estacions transformadores, i viatja de subestació en subestació fins que arriba a les estacions receptores de les ciutats.
La invenció i el perfeccionament dels transformadors, capaços d’elevar i disminuir el voltatge d’un corrent altern amb eficàcia, van permetre que les centrals es poguessin construir molt lluny dels centres de consum.
Actualment, el subministrament elèctric es transporta mitjançant cables d’alta i de molt alta tensió d’entre 220.000 i 440.000 V.
El 1914, l’energia sortia de Capdella a 110.000 V. Avui dia, ja no es munten línies d’aquest voltatge.
Els cables d’alta tensió estan subjectes per torres. Les línies que surten de Capdella recorren 175 km en línia recta fins a les poblacions on es consumeix l’electricitat. Abans de ser consumida, el seu voltatge es fa baixar a 220 V, que és l’utilitzat pels electrodomèstics i els aparells d’il·luminació.
L’electricitat que consumin es mesura en watts/hora. La quantitat d’energia consumida es factura en kilowatts/hora (kWh). Un kWh equival a un televisor encès durant 20 hores.