Cercador de museus

Museu Etnogràfic de Ripoll

Armes de foc

<p>Sala d'armes.</p>

Sala d'armes.

El ferro obtingut de les fargues medievals era transformat en eines agrícoles, peces per a carros, molins, batans... i en claus, reixes i armes blanques. Més tard, en ballestes i altres objectes de forja. Paral·lelament, al segle xvi s'havia iniciat la manufactura d'armes de foc portàtils d'avantcàrrega (carregades per la boca del canó), que va continuar puixant durant el XVII i va arribar a la màxima producció al segle XVIII, abans d'entrar en decadència i desaparèixer al xix a causa dels trasbalsaments polítics i dels profunds canvis econòmics i tècnics que llavors es produïren.

Les armes fabricades als tallers de Ripoll són el producte que ha donat més fama internacional a la indústria fargaire de la comarca. Molt més enllà de la seva funcionalitat, esdevenen la culminació de les capacitats dels seus creadors i constitueixen un reflex perfecte de l'altíssim coneixement tècnic i de la sensibilitat artística d'aquests artesans. A banda de les que es destinaven a satisfer les comandes dels exèrcits de l'època, també se'n feien models únics per a ús civil, creades com a elements de distinció i de luxe. Són la materialització de les habilitats i del gust artístic d'uns veritables experts en el treball dels metalls (el ferro, el llautó i la plata), de la fusta, de les guarnicions i dels mecanismes de precisió que componen una arma de foc. El canó i el pany, que s'afermen a l'encep o part de fusta, fan sovint d'aquestes peces autèntiques obres d'art, signades amb els punxons dels remarcables armers ripollesos.

Els mestres canoners, panyetaires i encepadors treballaven cadascú en la feina que els era pròpia, però s'agrupaven en l'exigent confraria de Sant Eloi, la qual actuava com a garant per assegurar la qualitat del treball, posant a prova les armes abans de distribuir-les al mercat, i controlant també el procés d'aprenentatge per esdevenir mestre pedrenyaler.

scroll to top icon