Cercador de museus

Musèu dera Val d'Aran

Ecomusèu çò de Joanchiquet de Vilamòs

<p><strong><span style="font-weight: 400;">Vista de la fa&ccedil;ana principal de l&rsquo;Ecomuseu &Ccedil;&ograve; de Joanchiquet de Vilam&ograve;s</span></strong>.</p>

Vista de la façana principal de l’Ecomuseu Çò de Joanchiquet de Vilamòs.

L’Ecomusèu Çò de Joanchiquet de Vilamòs (Can Joanchiquet) obre les portes el 1996. Es tracta d’una casa tradicional aranesa, coneguda com a auviatge o còto, on un pati tancat articula els diferents espais: casa familiar, estables, verger, hort, etc.

El primer amo conegut va ser Joan Aunòs, que hi visqué a la segona meitat del segle XVI. Els Aunòs habitaren la casa sense interrupció durant deu generacions, fins als anys seixanta del segle XX. Eren una família de pagesos benestants que gaudiren d’una posició social i política preeminent dins la comunitat aranesa. Alguns dels seus membres arribaren a ser síndics i consellers del Conselh Generau d’Aran, als segles XVII i XVIII.

Al segle XVIII, l’antiga residència familiar s’amplia amb un nou edifici de dues plantes i teulada, i un segle després, al XIX, s’hi fan reformes parcials.

Entre els segles XVIII i XIX es basteixen els estables.

ÀMBITS

<p><strong><span style="font-weight: 400;">La cuina, un espai de treball per&ograve; tamb&eacute; de relaci&oacute; social</span></strong>.</p>
La cuina
La cuina
<p><strong><span style="font-weight: 400;">Sedassos, pales de pa i pasteres s&oacute;n alguns dels estris necessaris per fer les feines en aquest espai</span></strong>.</p>
El pastador
El pastador
<p><strong><span style="font-weight: 400;">La qualitat i quantitat de mobiliari d&rsquo;aquesta cambra la identifiquen com la principal de l&rsquo;habitatge</span></strong>.</p>
Habitació de l’hereu
Habitació de l’hereu
<p><strong><span style="font-weight: 400;">Abans que es constru&iuml;ssin les xemeneies, el fum inundava les golfes de les cases. D&rsquo;aqu&iacute; que rebessin el nom d&rsquo;</span><em><span style="font-weight: 400;">humarau</span></em></strong>.</p>
Les golfes
Les golfes
<p><strong><span style="font-weight: 400;">Al paller, unes obertures laterals situades al terra permetien llan&ccedil;ar l&rsquo;aliment directament dins les menjadores dels animals, a l&rsquo;estable</span></strong>.</p>
Les bòrdes
Les bòrdes

OBJECTES

<p><strong><span style="font-weight: 400;">Sobre l&rsquo;aig&uuml;era se situa el </span><em><span style="font-weight: 400;">vaisher&egrave;r</span></em><span style="font-weight: 400;">, un petit armari per guardar-hi la vaixella</span></strong></p>
Poladèr
Poladèr
<p><strong><span style="font-weight: 400;">Tot i la seva funci&oacute; principal, al llarg del temps aquest espai ha tingut usos diferents, com ara magatzem</span></strong></p>
Llit
Llit
<p><strong><span style="font-weight: 400;">El mot </span><em><span style="font-weight: 400;">rusqu&egrave;r</span></em><span style="font-weight: 400;"> prov&eacute; del llat&iacute; tard&agrave; </span><em><span style="font-weight: 400;">rusca</span></em>
Rusquèr
Rusquèr
<p><strong><span style="font-weight: 400;">La m&agrave;quina de trinxar va ser inventada al segle </span><span style="font-weight: 400;">xix</span><span style="font-weight: 400;"> per l&rsquo;inventor i investigador alemany Karl Drais</span></strong></p>
Màquina de trinxar carn
Màquina de trinxar carn
<p><strong><span style="font-weight: 400;">Armari de roba del segle XVIII fet de fusta de pi i de noguer. Aquesta </span><em><span style="font-weight: 400;">limanda</span></em><span style="font-weight: 400;"> tamb&eacute; feia funcions d&rsquo;escriptori&
Limanda (armari)
Limanda (armari)
<p><strong><span style="font-weight: 400;">El nombre i les caracter&iacute;stiques dels mobles de les habitacions depenien de la persona que hi dormia</span></strong>.</p>
Armari dels medicaments
Armari dels medicaments
<p><strong><span style="font-weight: 400;">Els cereals que es cultivaven a l&rsquo;Aran eren, entre altres, el blat, l&rsquo;ordi, la civada, el fajol i el s&egrave;gol</span></strong>.</p>
Hucha (caixa de núvia)
Hucha (caixa de núvia)
<p><strong><span style="font-weight: 400;">Generalment, els bous treballaven per parelles i subjectes a un jou</span></strong></p>
Patins
Patins
<p><strong><span style="font-weight: 400;">Els patins eren utilitzats de la primavera a la tardor. A l&rsquo;hivern, les seves caracter&iacute;stiques no permetien fer-los servir</span></strong>.</p>
Patí de caixa
Patí de caixa
<p><strong><span style="font-weight: 400;">El cernedor estava connectat &uacute;nicament a una de les tres moles de qu&egrave; disposava el mol&iacute;</span></strong>.</p>
Cernedor
Cernedor

MAPA

INFORMACIÓ

ADREÇA
TARIFES
TELÈFON
WEB
http://www.cultura.conselharan.org/content/category/15/51/139/lang,catalan/
HORARIS
EMAIL
info.museu@aran.org
scroll to top icon